Concert D’Agnes Obel A BARTS

Agnes Obel

Agnes Obel: Més que una artista

Text: Anna Martín
Foto: Sergi Moro

Havien obert les portes de la sala BARTS a les vuit i mitja del vespre i la cua ja donava la volta a tot l’edifici i s’estirava carrer avall. El públic que esperava per entrar era en general adult. I europeu, amb molta presència estrangera. La cantant danesa Agnes Obel s’havia convertit en tot un referent del folk-alternatiu a Europa. I la capital catalana era una de les parades de la gira en la que presenta el seu tercer treball: Citizen of glass (PIAS Recordings, 2016). Boris Gronemberger, membre de V.O., un sextet de Brussel·les, era el teloner convidat, amb un estil que anticipava el del concert que vindria a continuació.

Aquelles que venen d’un altre món

Quan van entrar a l’escenari, una per una, els crits es van intensificar. L’emoció continguda es percebia per tot l’espai. Primer tres dones es van situar amb els seus instruments respectius: un teclat a l’extrem de l’espai, un violoncel a l’altre i tota una sèrie d’instruments de percussió al mig. Anaven de blanc i amb un motiu fantàstic platejat i brillant en un dels pòmuls. Les va seguir, amb els clams del públic de fons, una darrera dona amb un vestit vermell i llarg, vaporós, amb els cabells rossos recollits en un pentinat trenat del mateix estil que els altres. Ella també es va col·locar a la part central de l’escenari. Davant del teclat.

Una melodia folk. Pausada. I una veu que va començar a cantar acompanyada pels cors de les seves companyes i per una llum vermella intensa, a joc amb el seu vestit. Era la cançó Citizen of glass. El conjunt harmoniós amb l’estètica de les artistes ens va traslladar a un altre món. I elles es van convertir en deïtats pròpies de la mitologia clàssica. El concert va continuar amb Dorian (Aventine, PIAS Recordings, 2011). “Bona nit – va dir la cantant en finalitzar la peça – em dic Agnes Obel. Estic molt contenta d’estar aquí a Barcelona.”

Continuà tot un repertori de cançons noves –It’s happening again, Golden green…– aquesta vegada amb la pantalla de fons encesa projectant imatges de les artistes musicals en diferents colors que encara intensificaren més el moment. L’altra teclista canvià llavors d’instrument i agafà un segon violoncel. Amb els grans instruments de corda a banda i banda, la imatge era… perfecte. Obel cantà també el single més conegut del nou àlbum, Familiar, una cançó amb una melodia enigmàtica i poderosa. Del mateix tarannà era Trojan horses. ‘Cavalls de Troia’, un títol més adient que mai. Amb els cants, la percussió i els girs de la cantant danesa l’escenari desprenia una força especial i imposava.

Des del piano

S’aixecà a mig concert. El silenci era absolut quan es va seure al piano i inicià un solo instrumental. Agnes Obel és una pianista de llarga trajectòria, influenciada per músics com Roy Orbison, PJ Harvey o Claude Debussy, i ha jugat en aquest darrer treball amb tota mena de teclats, alguns de molt antics: l’espineta, la celesta, el clavicèmbal o el trautonium. “És increïble”, s’escoltà algú entre el públic, absort en la melodia tocada per l’artista. La cantant dirigí llavors una mirada a la violoncel·lista que tenia més a prop i començà a cantar Philharmonics, la cançó que dóna nom al seu primer treball (Philharmonics, PIAS Recordings, 2010). Encara amb Obel al piano, entonaren dues cançons més, ambdues del segon àlbum Aventine. “(Fuel to fire) és una cançó que parla de marxar d’un país i anar a un altre. Jo ho he fet. Sóc de Dinamarca i visc a Alemanya”, diu. Run cried the crawling la inicià cantant aquesta vegada la percussionista i acabà amb una combinació de totes les veus a cappella. Els assistents contemplaven el concert com si de mariners es tractessin, encisats pels cants celestials propis de sirenes.

Arrels

La cantant de vestit vermell tornà a la seva posició inicial. Amb Red virgin soil (Citizen of glass, PIAS Recordings, 2016), va aprofitar per presentar la banda, amb qui no havia deixat d’intercanviar mirades còmplices en tot el concert. El públic va reaccionar entusiasmat davant d’una de les peces més conegudes: The curse, d’Aventine. Dolça i melancòlica. Bonica, amb una tornada que cala ben endins.

Volta al passat. A Dinamarca. “Hi ha danesos presents?”, pregunta. Immediatament un grup es va alçar des d’un punt de la grada, cridant. “Aquesta parla d’una cosa molt danesa. I la toquem amb l’ukelele”, va dir per introduir Stone, una de les noves. La violoncel·lista de l’altre extrem de l’escenari, la que també s’havia exhibit tocant el teclat al principi del concert, agafà llavors l’ukelele. Els canvis d’instrument varen ser recurrents en tot el concert, constatant el talent de les quatre muses. Mary i Stretch your eyes (Citizen of glass) també recuperaren records de juventut i l’essència danesa d’Obel. Provocava calfreds.

Després de desaparèixer i de ser demandades per un públic insaciat, Agnes Obel i la seva banda van tornar a irrompre a l’escenari per fer dos bisos. Dues cançons de Philharmonics. “Les dues parlen de transformació i les vaig escriure en el mateix període de la meva vida.” Amb Riverside va tornar a seure al piano i va entendrir tothom. On powdered ground la va dedicar a la seva banda: “Estic molt feliç de tocar amb ella.”

I amb aquella veu de timbre especial acompanyada per tres veus més d’intèrprets hàbils i brillants, Agnes Obel s’acomiadà. Havent compartit trossos de la seva vida amb els assistents, emocions i moments importants, expressats a través de les cançons que crea i interpreta. Traspassant els límits, despullant-se. Convertint-se en una ‘ciutadana de gel’.

Concert d'Agnes Obel a BARTS

Agnes Obel

Concert d'Agnes Obel a BARTS

Agnes Obel

Concert d'Agnes Obel a BARTS

Agnes Obel

Concert d'Agnes Obel a BARTS

Agnes Obel

Concert d'Agnes Obel a BARTS

Agnes Obel