Concert De Pau Vallvé A L’Apolo

Pau Vallvé + Daniel Lumbreras

Pau Vallvé: La culminació d'un any de sequera

Text: Jessica Cobos
Foto: Sergi Moro

Quan portes molt de temps de sequera et puges per les parets, estàs desesperat, tens mono i, fins i tot, quan trenques aquesta sequera, sembla que hagi passat tant de temps que és com si fos la teva primera vegada. Un any sense tocar ha fet que Pau Vallvé es pugi per les parets als assajos, que tingui mono de directe, que estigui desesperat per tocar noves lletres i, definitivament, avui a l’Apolo de Barcelona i dintre de la programació del cicle Curtcircuit, ha semblat que fos la seva primera vegada a un escenari.

Com també ho sembla per Daniel Lumbreras, que escalfa un dia fred a la ciutat comtal. Hi ha molta gent, més de la que acostuma a haver a l’hora del teloner. Malabarismes aguts, matalàs de la gent que entona amb el nas al compàs. I una última cançó, été, estiu en francès, no l’extraterrestre, encara que li aniria al pèl.

I vet aquí que el fred que de sobte abraça Barcelona el trenca Vallvé, amb el seu Abisme cavall hivern primavera i tornar (Pau Vallvé, 2017) com trenca la seva sequera. Parla poc per a poder combinar el seu últim doble disc amb les seves mítiques. Comença amb Antiherois i Diguem blat! (2017). Atònits, atònits davant el que ell mateix reconeix: és un disc una mica més positiu, una mica, tampoc ens passem. I és veritat, el Pau Vallvé dels concerts està tota l’estona de conya, però si només el coneixes per les seves lletres penses que es un noi amb instints suïcides. Igual que diuen que és més difícil ser actor de comèdia i fer riure que no pas de drama, passa el mateix amb la música. Canviar la direcció és difícil, em fa rabia fer coses felices, he hagut de fer una investigació de terreny i la veritat que tenen mèrit els que només canten cançons felices, diu el barceloní.

Encara no (2010), un dels temes més corejats per un públic que tonteja amb la timidesa característica del cantant i amb el seu tornar. Tant l’un com els altres en tenien ganes, hi havia tensió, i avui s’ha culminat. Però, com ell replica, per què encara sí, segueixen sent “la nova escena catalana” si porten 20 anys tocant?

Un any de sequera s’ha convertit en una nit de culminació. Tant de temps esperant aquest dia i ja s’ha acabat, suspira

Concert de Dani Lumbreras a l'Apolo

Daniel Lumbreras

Concert de Pau Vallvé a l'Apolo

Pau Vallvé

Concert de Pau Vallvé a l'Apolo

Víctor García, bateria de Pau Vallvé

Concert de Pau Vallvé a l'Apolo

Dario Vuelta, baixista de Pau Vallvé

Concert de Pau Vallvé a l'Apolo

Pau Vallvé

Concert de Pau Vallvé a l'Apolo

Pau Vallvé