Binki Griptitte A La [2]

Binky Griptite & Shirley Davis

Nit de soul i funk amb Binky Griptite i Shirley Davis & The Silverbaks

Text: Marina Tomàs
Foto: Sergi Moro

El nom de Griptite està associat a The Dap-Kings, banda que va acompanyar durant vint anys a Sharon Jones, la diva del soul que va morir el novembre passat, i a Amy Whinehouse amb qui va grabar l’imprescindible Back to black. Griptite també ha acompanyat a artistes com Lee Field, The Impressions o Janet Jackson, entre moltíssims altres. Dimecres passat va actuar a La [2] dins del cicle Caprichos de Apolo. No era la primera vegada que actuava a l’Apolo -va venir al 2007 amb Sharon Jones i uns anys després com a convidat dels gironins The Pepper Pots– però, aquesta vegada, tot i estar acompanyat a l’escenari per The Silverbacks & Shirley Davis, el concert de Griptite representava el seu debut en solitari.

Van obrir la nit els madrilenys The Silverbacks escalfant motors amb les seves peces instrumentals i donant la benvinguda a Shirley Davis, cantant encara bastant desconeguda aquí però que també carrega un llarg i sorprenent bagatge musical a l’esquena, sòlid però potser poc reconegut. La vida d’aquesta cantant, nascuda a Londres i establerta a Australia va fer un tomb a Madrid quan va ser convidada a pujar a l’escenari per cantar amb Sharon Jones durant un concert amb els Dap-Kings. Els representants espanyols de Tucxone Records van quedar impressionats amb la seva veu i li van proposar grabar un àlbum amb The Silverbacks, la banda del segell. Davis no s’ho va pensar dues vegades, el 2015  es va instal.lar a Madrid i el 2016 va sortir a la llum Black rose, el primer disc del grup, que ara estan presentant.

D’estatura menuda i veu torrencial, durant el concert  Davis va desgranar repertori soul de ressonàncies clàssiques, amb referències a Marva Whitney (cantant del grup de James Brown) a It’s my thing, i Neneh Cherry, amb un fragment de Buffalo stance, d’entre pures fibres funky. Amb Blak rose, la seva noció dels soul reviu l’essència pura del gènere de la manera més orgànica possible. Cançons amb caràcter, molt enèrgiques les d’aquesta rosa tan negre com irreal però cantades amb sentiment verdader.

Binky Griptite va començar interpretant temes del seu projecte The Mellomatics, singles d’anys enrere com Mellomatic mood i One time, you’re mine, i assumint amb naturalitat el seu paper de líder va dir que estava trist per la pèrdua d’una bona amiga i que no interpretaria cap cançó de Sharon Jones, senzillament perquè ell no és el cantant de Jones però que, com a guitarrista i fan del rock and roll, interpretaria I’m talking about you, de Chuck Berry ‘una altra llegenda que també ens ha deixat’ -va dir- ‘i un dels referents que compartia amb ella‘.  Molt expressiu en tot moment va fer cantar al públic a Stupidity de Salomon Burke, va convidar al públic femení a pujar a l’escenari (que es va omplir de valentes) per ballar amb ell a Super good,  i va emocionar amb la balada You’re gonna a cry. Per acabar, The Stroll i un toc d’humor amb Don’t be an ashole. Gran nit!

Binki Griptitte a La [2]

Binky Griptite

Binki Griptitte a La [2]

Binky Griptite

Shirley Davis a La [2]

Shirley Davis

Shirley Davis a La [2]

Shirley Davis

Binki Griptitte a La [2]

Binky Griptite