Namina

Namina

Namina presenta Ígnia; La [2], 21.12.2016

Fotocrónica de Víctor Parreño

Namina estrena Ígnia, el seu segon treball discogràfic

Ígnia: adj. [LC] De foc, que té la natura del foc.

Catàrtic i visceral, Ígnia navega entre el xiuxiueig a cau d’orella i el crit esgarrapat. Concebut com un tot indissociable, el segon disc de Namina narra la història d’un canvi vital a través de deu peces vertebrades en un eix: els elements. Ordenades segons una cronologia emocional, les cançons ens acosten a un moments concrets de la narració i acaben confluint en un lloc comú: el cor obert. Alguns temes neixen i es construeixen directament a través de vivències personals i d’altres compten amb el guiatge d’un personatge extern. Així, a L’esquellinc, hi trobem la Mila, caràcter principal de “Solitud” de Víctor Català; Violeta, inclosa en la banda sonora de “Violeta: la pescadora del mar mort” (I+G Stopmotion, 2006), és la protagonista del curtmetratge que ens endinsa en un instant de foscor; i, a Strange dead Fish, un cos sense vida i sense nom, abandonat a la platja com un objecte, fa cridar d’impotència davant de l’actual drama dels refugiats.

Orlando (Microscopi, 2014), el disc debut, va girar per diversos espais de Catalunya i es va presentar en festivals com el Músiques Sensibles i el Barnasants. <<Sensualitat, elegància, bellesa i sentit de l’humor. És Namina que ens presenta el seu primer disc amb banda: Orlando>>, El Suplement de Catalunya Ràdio. <<Orlando es balanceja entre el soul, el jazz i la cançó, poc subjecte a convencions>>, Mondo Sonoro. A Ígnia l’eclecticisme estilístic que defineix la sonoritat de la banda es consolida i s’eixampla per la vessant elèctrica. No obstant, a Namina el que mana són les cançons, per sobre dels clixés. Això marca el procés de producció del disc: des de la tasca solitària a veu i acústica de la composició; seguida pel treball d’instrumentació i arranjaments amb tota la banda; prosseguint amb l’enregistrament (en directe gairebé al 100%) i la mescla, a càrrec ambdues d’Alberto Pérez als estudis Sol de Sants. Finalment, Joel Condal ha estat l’encarregat de cuinar el màster, en analògic, a Grabaciones Silvestres. Per a aquest disc Namina torna a comptar amb el suport del segell Microscopi.

Namina (veu, cors i guitarra acústica). Banda: Pepo Domènech (contrabaix i baix), Xevi Matamala (bateria i percussions), Àlex Miró (guitarra elèctrica) i Agnès Prats (violoncel, viola de gamba i segones veus). En aquest disc també hi han col·∙laborat Jaume Pla, Mazoni, a Now I don’t, Lucila Ciocoletto (saxo) a La foguera vora el pou i els Naminets, Zoe Altamirano i Lau Miró, a L’esquellinc.

 

Text: nota de premsa