Concert-lax-n-busto-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto

Us estarem esperant Lax

Text: Maria Mateu
Foto: Charlie Pérez

La nit del 4 de novembre del 2016 la recordarem com una nit emotiva, i és que després de 30 anys sobre els escenaris el grup del Vendrell, Lax’n’Busto, diu adéu de manera indefinida, una aturada per descansar i agafar forces.

Però anem a pams, la nit va començar de manera puntual, a les vuit amb la sala encara a mig omplir, amb el grup Setembre, una banda de Granollers que ben just presentava el seu primer disc, Les hores trobades. Un bon escalfament per rebre amb energia la banda protagonista de la nit, els Lax’n’Busto, que apareixien a un escenari decorat per l’ocasió amb una gran bandera de la seva insígnia (la mítica caixa de laxants a qui deuen el nom) i en lletres gegants, L’N’B, tal i com abreviem molts el nom del grup.

El teló es va obrir (sí, aquella nit hi havia teló), amb un tema enèrgic i que sona sempre en els concerts dels vendrellencs, Roc, una bona elecció per començar amb energia i bon rotllo la vetllada. Van seguir-la tot un reguitzell de clàssics com Més que la meva sang, Les nits al Liceu, o Amb tu, entre altres. Va ser aleshores quan van aparèixer els Glaucs. Evidentment, un concert especial requereix de convidats especials, i així va ser al llarg de la nit. Amb els “amics” Glaucs van intercanviar moltes abraçades i petons i van interpretar Júlia. Tot seguit va continuar el concert amb Han trucat i Sense sentit per donar pas al següent convidat, el pianista que els ha acompanyat en aquesta sèrie de concert d’”A prop” que han estat realitzant per espais més reduïts i per establir un contacte més proper amb el públic, una de les coses per la qual es caracteritzen els Lax, la seva proximitat i tracte amb el públic sempre ha estat de matrícula. Amb ell van interpretar dos temes més íntims, en Salva i ell, sols a l’escenari, amb una llum més tènue, van crear el moment romàntic de la nit, amb Amb tu sempre i No vaig triar.

Per no fer decaure el ritme del concert van seguir amb una mica de “revolució” com va dir el Salva, interpretant Emiliano Zapata que va donar pas també als següents convidats de la nit, que no podien ser altres que els manresans Gossos i evidentment amb el tema, Tinc fam de tu.

Després del pas per l’escenari de Gossos, el concert va seguir amb Ara, Tu ets la llum i La que no em passa mai. Ja veieu, un repertori variat i fent un repàs a tota la seva trajectòria, temes des del seu primer Vas de punt?… o què!!! (Discmedi Blau, 1989), al seu últim treball Tot és més senzill (RGB Suports, 2013). En definitva, un repàs com el que fan al recopilatori que van treure al 2014, tot recuperant l’essència de la banda, Essencials i Rareses (RGB Suports, 2014).

En el Blues del diumenge va sumar-se a l’escenari el que ha estat el teclista de la banda durant els últims 9 anys, també component de Sopa de Cabra i Glaucs, Edu Font. Tot plegat per donar pas al moment més sorprenent de la nit, l’aparició del Pemi Fortuny a l’escenari. Alguns ja ens havíem avançat a la notícia perquè havíem vist la foto de rigor per a la premsa fora de la sala, just a l’entrada de la Razzmatazz. Però hi va haver molts crits de sorpresa entre el públic quan va aparèixer cantant Mai diguis mai a un mai, que va interpretar en solitari per després interpretar Miami Beach, dos grans clàssics dels del Vendrell, aquest últim juntament amb el Salva. Passat i present de la banda interpretant el mateix tema, permeteu-me dir que va ser “el moment” de la nit, sobretot per aquells que tenim el cor dividit…

I per acabar, la recta final, amb la mítica La meva terra és el mar o Apareix-te a casa meva, entre altres, per arribar a un final apoteòsic amb Llença’t i una tema que és més que això, un himne per excel·lència, si no el temps dirà, Tornarem. Esperem que també sigui això el que facin, que tornin i que sigui aviat!

La nit va acabar amb les salutacions de rigor i un Salva Racero Alberch emocionat amb llàgrimes al ulls que crec que va ser el que va acabar de donar autenticitat a la nit. Un fidel reflex d’un grup autèntic de veritat com són els Lax’n’Busto. Nois, que sapigueu, que us estarem esperant!

concert-setembre-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Setembre

concert-setembre-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Setembre

concert-setembre-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Setembre

concert-lax-n-busto-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto

concert-lax-n-busto-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto

concert-lax-n-busto-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto

concert-lax-n-busto-glaucs-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto

concert-lax-n-busto-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto

concert-lax-n-busto-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto

concert-lax-n-busto-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto

concert-lax-n-busto-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto

concert-lax-n-busto-curtcircuit-razzmatazz-barcelona-qualsevol-nit

Lax’n’Busto