Concert-xavier-baro-festival-connexions-apolo-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Xavier Baró i Renaldo & Clara

Delicadesa acústica

Text: Paula Pérez
Foto: Víctor Parreño

La bellesa es veu, i de vegades s’escolta. Totes dues coses es van produir la nit del 7 de octubre a La [2] de l’Apolo quan Xavier Baró i Clara Viñals trepitjaven l’escenari. Els dos de Lleida, i encara que de generacions i estils diferents, comparteixen la dolçor i la calidesa que desprèn la seva música (a banda del seu preciós accent occidental).

Aquella nit es van viure tres concerts en un: primer Renaldo & Clara amb temes de Fruits del teu bosc (Bankrobber, 2014), després Xavier Baró amb I una fada ho transmuda (La Llàntia / Satélite K, 2016) i, per acabar, les dues bandes unides per interpretar el seu EP en conjunt. Tot dins el marc del Festival Connexions: Un cicle de diàlegs musicals a Barcelona. I ja en van cinc edicions.

De diàleg en va haver, això segur, perquè tots dos aprofitaven per explicar-nos amb molta efusió la història de cada cançó que anaven a tocar, i això és una cosa que s’agraeix ja que molts detalls a vegades s’et passen per alt.

Renaldo & Clara

“Les seves cançons tenen estructures diferents, com flors rares, i la seva banda té una sonoritat entre encisadora i melancòlica, fora del temps, que els fa únics”, diu Baró a una entrevista a Time Out. I té raó. Renaldo & Clara són subtils i romàntics com un jardí a la tardor. Les seves influències venen del folk britànic dels 70, però amb moltes reminiscències més actuals. No és tan sols en l’estil del seu só, també en l’aspecte gràfic i audiovisual. El videoclip de Après la fête i Gira-sols n’és un clar exemple. M’imagino una pel·lícula surrealista dirigida y protagonitzada per l’ara Premi Nobel Bob Dylan i em recorda a Renaldo & Clara. Després de Lila (Elefant, 2012), venia Fruits del teu bosc (Bankrobber, 2014). I ara està a punt de sortir del forn un nou disc de sonoritat pop, que es diu Les afores.

Té una veu tan dolça i fina que quan parla no saps si encara està cantant. Tant, que t’agafen ganes d’arraulir-te i somiar, fins i tot en un entorn tant fiestero com la sala Apolo… com si fos una encantadora de serps però amb guitarra en comptes d’una flauta, la Clara ens tenia a  tots i totes enamorats. Hi ha un moment quasi al final d’aquesta primera part en el que no pot parar de riure mentre canta. “És tot per culpa del fum”, diu. Tothom riu.

Xavier Baró

Veig a  Xavier Baró com si fos un trobador del nostre temps, però amb les sonoritats pròpies de la nostra època. L’any passat va ser el millor disc folk segons els Premis Enderrock gràcies al EP de sis cançons Allau d’estrelles solitàries (La Llàntia, 2014). A la [2] del Apolo va presentar els temes del seu nou treball: I una fada ho transmuda (La Llàntia / Satélite K, 2016). Cançons com Per les aigües de Dublín que fan evident que cada vegada és més misteriós i clar en les seves lletres. Comença el tema Vora la mar del disc Lluny del camí ral (Quadrant Records, 2016). És un poema antic interpretat d’una manera futurista, amb formes una mica electròniques. Baró diu que el tema li sembla femení. Explica, que va ser un poema fet per Jacint Verdaguer, que era mig laic i mig religiós. Al final es va convertir en un poeta desterrat, cosa que li dona cert romanticisme. Potser per això el van escollir.

Xavier Baró i Renaldo & Clara

Els sons del cantautor Xavier Baró i de la banda Renaldo & Clara es van fusionar en un EP que es publicava per al Record Store Day. La portada ens recorda a un disc de Belle and Sebastian. Coeditat per Grans Records i Bankrobber en format vinil de 7”, es diu, com no podia ser d’una altre manera, Xavier Baró i Renaldo & Clara. A la cara A, dos inèdits, un per cap. Carla, de Baró; i Per culpa de dormir, de Viñals. A la cara B, dos adaptacions: Desbandada de vels i Non aspetto nessuno, que va estat adaptada al català.

Emulant a questa fusió del disc, també van tocar tots plegats a la part final del concert. El pop el posava la nova generació i l’esperit tradicional l’altre. Encara que vinguin de dos mons separats, és evident que es conjunten bé.  Directament per a transportar-nos a un delicat món oníric. Molt bonic.

RENALDO & CLARA
Clara Viñals: veu i guitarra eléctrica
Víctor Ayuso: guitarres i percusions
Hugo Alarcón: piano, teclats, violí, mandolina y cors

XAVIER BARÓ
Xavier Baró: veu, guitarra acústica y eléctrica
Víctor Verdú: piano, teclats

concert-renaldo-i-clara-festival-connexions-apolo-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Renaldo i Clara

concert-renaldo-i-clara-festival-connexions-apolo-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Renaldo i Clara

concert-xavier-baro-festival-connexions-apolo-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Xavier Baró

concert-xavier-baro-festival-connexions-apolo-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Xavier Baró

concert-xavier-baro-festival-connexions-apolo-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Xavier Baró

concert-xavier-baro-renaldo-i-clara-festival-connexions-apolo-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Xavier Baró & Renaldo i Clara