Concert-nakany-kanté-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Nakany Kanté + Calima

El ritme de l'alegria

Text: Marina Tomàs
Foto: Víctor Parreño

Nakany Kanté és una jove cantant nascuda a la República de Guinea, Guinea-Conakry -un dels epicentres de la música mandinga-, i establerta a Sabadell des de fa sis anys. Divendres passat, dins del marc del Festival Curtcircuit presentava a la [2] de l’Apolo, el seu segón àlbum Naka (Slow Walk Music, 2016), un disc on combina sons tradicionals amb rítmiques actuals i que dóna lloc al què alguns anomenen afro-pop malinké, el dialecte mandinga amb el que ella s’expressa habitualment.

Va obrir la nit Calima -grup convidat format per músics de diferents orígens i cultures, liderat per Juanlu Leveprost, membre original d’Ojos de Brujo-, que celebrava el desè aniversari de la seva proposta transhumant a base de rumba amb tocs orientals (amb l’ex-Miga Lisa Bause al violí), flamenc, hip hop i bossa nova.

Cançons tristes que li serveixen per “desfogar-se” davant la complexitat del món o  “per vèncer el dolor” d’algunes experiències personals.

Nakany Kanté va sortir a l’escenari descalça i ballant amb la corista, i amb  clara voluntat comunicativa va anar explicant el significat d’alguns títols i de què va cada cançó: Kitibana, contra l’odi i el rancor; N’torola, sobre la desigualtat entre homes i dones; Yala Fou, on parla de les ànimes sense rumb; Kanakasi, dedicada al seu germà petit que se’n va anar a Conakry dient que no tornaría i, com si conegués el seu destí, pocs dies després va morir… Cançons tristes que li serveixen per “desfogar-se” davant la complexitat del món o  “per vèncer el dolor” d’algunes experiències personals – va dir-.

Però tot això expressat amb una paradoxal alegría i una plasticitat aplastant, tant ballant frenèticament, contagiant somriures i despertant complicitats, com estrenant-se amb la guitarra fent de cantautora a Bidenou, on denuncía  l’abandonament dels nens, molt més íntima i personal.

Ja en els bisos, Tougna  que traduït vol dir La veritat i que explica que abans que mentir és millor callar. No va ser un concert per desconnectar, sinó tot el contrari, al sortir d’allà el que venia de gust era respirar, riure, petonejar i menjar… Les ganes de viure es van imposar!

 

Crònica publicada originariament a VPV Foto a l’abril de 2016.

concert-nakany-kanté-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Nakany Kanté i la seva banda a La [2]

concert-nakany-kanté-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Nakany Kanté

concert-nakany-kanté-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Nakany Kanté

concert-nakany-kanté-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Nakany Kanté

concert-nakany-kanté-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Nakany Kanté

concert-nakany-kanté-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Nakany Kanté

concert-calima-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Calima en la seva actuació prèvia al concert de la Nakany

concert-calima-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Calima

concert-calima-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Calima

concert-calima-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Calima

concert-calima-sala-La-[2]-barcelona-qualsevol-nit

Calima