160512 Joan Colomo ©VPV 124 PORTADA

Joan Colomo

Joan Colomo, tambè a la Diagonal

Text: Paula Pérez
Foto: Víctor Parreño

Hi ha gent amb la que connectes molt, 
Hi ha gent que sempre t’ajuda a no estar sol, 
Hi ha persones que et faran tirar endavant, 
Hi ha amics que sempre t’acompanyaran. 

 

Amb el seu pèl curt fregant-li les orelles va entrar en aquell túnel metàl·lic que desemboca a la Sala Bikini. Sabates de xarol color burdeus de taló alt, camisa folgada de ratlles per dins d’uns vaquers slim negres. Es va girar per comprovar que els altres peus que retrunyien en el sòl eren els de la seva amiga, i es va sentir reconfortada al veure-la per sobre de les rodones ulleres. Ni tan sols coneixia a Joan Colomo, però aquí estava, acompanyant-la. A casa havien escoltat alguns dels seus temes més coneguts: L’ocell, de “Contra todo pronóstico” (B-Core, 2009); Màgic, de “Producto interior bruto Vol. 1” (B-Core, 2011); i Les coses, del seu nou disc “Sistema” (B-Core, 2016), i al cotxe van posar el disc sencer de “La fília i la fòbia” (B-Core, 2014), el seu favorit.

Baixant les escales van escoltar la veu d’Elsa de Alfonso. Tenien el mateix cabell. Serà que totes lesundergrounds barcelonines com tu porteu el mateix estil, li va dir la seva amiga amb la clara intenció de putejar-la. Era graciós perquè era veritat. El públic no era massa heterogeni. A Elsa la acompanyaven Los Prestigio: Borja Rosal (Extraperlo), Pau Riutort (Beach Beach, Extraperlo), Laura Antolín i Marc Ribera (ambdós de Doble Pletina). I a ella li acompanyaven unes ganes boges de beure, fumar i ballar. Hi havia un noi al altre costat del escenari que no deixava de mirar-la. Estava amb un grup, dels quals una dona portava un vestit que ja semblaria old-fashioned a la època de Sonrisas y Lágrimas. La veritat és que aquest dijous solament li venia de gust estar amb la seva amiga.

 

Hi ha alguns que els veig de tant en tant, 
Altres que ja no els veig quasi mai, 
però a tots els porto molt dins del meu cor, 
de vegades no me’n adono que tinc molta sort.

 

Al fi, Joan Colomo. Setmanes esperant aquest moment. Mesos, fins i tot. Com serà en directe? El més a prop que havia estat de veure a Joan Colomo en concert va ser l’estiu passat, quan va visitar una amiga a Andalusia. Un dels seus companys de pis havia viscut una temporada a Barcelona i, entre birres i porros, va agafar la guitarra i adaptant una actitud de lletraferit va murmurar les cançons del cantautor català mentre que les nou persones que estaven en aquest saló pobrament il·luminat li van fer els cors. Va ser màgic i meravellós.

A la Diagonal estava la cosa més animada. Van fer palmes, van saltar, van riure amb les bromes chanantes que feia. “Tocarem 29 cançons, però no crec que ens deguem donar molta pressa perquè cadascuna dura un minut JAJA”, va dir el celoní. Ja estaven gairebé al final quan, desprès de moments de baixada i pujada emocional, va tocar Els Amigos. La seva amiga estava despistada demanant el segon Gintònic, però a ella li va caure una llàgrima d’emoció… Joan Colomo. Qui es Joan Colomo? Reuneix a modernetes i a gent més madura. És friki i és seriós. Combina castellà i català sense molt criteri. I sobre tot es feliçment trist, o tristament feliç.

 

Amics!, no us amoïneu, 
tot anirà bé, esteu on esteu, 
el que hem viscut no ens ho trauran 
i el que hem de viure és a les nostres mans. 

 

Relat publicat originariament a VPV Foto al maig de 2016.

concert-joan-colomo-sala-bikini-curtcircuit-barcelona-qualsevol-nit
160512_Joan Colomo_©VPV_124-PORTADA
concert-joan-colomo-sala-bikini-curtcircuit-barcelona-qualsevol-nit
concert-joan-colomo-sala-bikini-curtcircuit-barcelona-qualsevol-nit
concert-joan-colomo-sala-bikini-curtcircuit-barcelona-qualsevol-nit
concert-joan-colomo-sala-bikini-curtcircuit-barcelona-qualsevol-nit